Seguidores

6 de junio de 2011

Sesenta..., però no està cansada. Quién es quién (VII)

"Sesenta però no està cansada".
Seixanta anys.
Moltes felicitats per haver-hi arribat en plena forma.
Per part meva, desitjar-te que en facis moltíssims més i... tres regals virtuals! :
1. UN NÚVOL DE PARAULES













2. UN POEMA
En el tabaco, en el café, en el vino.
Al borde de la noche se levantan 
como esas voces que a lo lejos cantan
sin que sepa qué, por el camino. 

Livianamente hermanos del destino, 
dioscuros, sombras pálidas, me espantan
las moscas de los hábitos, me aguantan
que siga a flote entre tanto remolino.

Los muertos hablan más pero al oído,
y los vivos son mano tibia y techo,
suma de lo ganado y lo perdido.

Así un día en la barca de la sombra,
de tanta ausencia abrigará mi pecho
esta antigua ternura que los nombra.
("Los amigos" de Julio Cortázar)

 3.  UNA CANÇÓ
Petonets.

5 comentarios:

  1. M'has deixat sense paraules, m'has fet emocionar en la intimitat de casa meva. Tot molt bonic i emotiu! el núvol de paraules preciós, la poesia una declaració d'amistat i la cançó que acaba de tocar la fibra sensible!!!Moltes gràcies i no canviïs mai. És un luxe tenir-te com amiga!!!

    ResponderEliminar
  2. Et trobaré molt a faltar en el dia a dia. Potser aquesta ha estat la idea que m'ha motivat a cercar aquestes paraules, aquest poema i aquesta cançó. No obstant això, comparteixo amb tu l'alegria del teu descans professional.Te'l mereixes. I sempre trobarem moments per trobar-nos. Per mi també és un luxe tenir-te com amiga.
    Un petó.

    ResponderEliminar
  3. Hola de nou.
    Ara... una mica d'història.
    El meu primer cap, ja saps el senyor Marcel·lí deia a les senyores que preguntaven algun preu:
    -"Sesenta perquè està cansat"
    "Noventa, perquè està espatllat".
    Aqueste dues xifres, i altres coses més, me'l recorden sempre.
    Ah!, i si una dona demanava unes mitges que no fessin carreres, deia que teníem unes "d'uralita que anaven divinament". Algunes no l'entenien i les hi demanaven.
    Era molt bona persona i molt divertit.
    M'he tornat a mirar el teu regal virtual de cap a peus i tot d'una tirada (escoltant la cançó sencera) i m'he emocionat.
    És bonic emocionar-se d'aquesta manera. És compartir sentiments.
    Fins demà.
    Pq

    ResponderEliminar
  4. Jo també recordo el senyor Marcel·lí de "Cal Serfull" (es deia així, oi?). La meva mare era modista i hi anàvem molt a comprar, tenia molta ironia i sempre em feia riure. Una abraçada virtual.
    Simona

    ResponderEliminar
  5. Sí. Cal Serfull. Ell es deia Marcel·lí Ferré. Serfull era el sobrenom o "mote" que li venia del seu pare.

    ResponderEliminar