Seguidores

25 de marzo de 2011

Te amaré



Esta canción de Miguel Bosé dice cosas muy bonitas y que yo siento.
¡Qué bonito que te la dediquen!
¿Verdad?
Pues yo se la dedico a alguien y ese alguien ya sabe quién es.
Dedicada.

Em vindrà de gust escriure en català

De vegades, em vindrà de gust escriure en català, sí.
El català és i ha estat la llengua escrita que més utilitzo. Serà deformació professional, serà que m'hi sento còmoda, serà que m'agrada, serà que en tinc, de facilitat... Amb el pas del temps, he guanyat fluïdesa verbal, he enriquit el vocabulari i m'ha agradat conèixer, aplicar i explicar les normes. A hores d'ara, em costa escriure en la meva llengua materna i vehicular a casa meva, que és el castellà. Puc afirmar que el català és la meva llengua laboral, la meva llengua de ciutadana del país on visc perquè la considero meva des del bilingüisme, capacitat de la qual n'estic molt orgullosa. També forma part moltes vegades del meu pensament, del meu discurs intern i això m'agrada.
Des de petita, l'assignatura que més m'ha agradat sempre ha estat la llengua. A l'E.G.B. (aquella Educació General Bàsica que la meva generació va estrenar), només s'estudiava llengua castellana (en dèiem "Lenguaje") i francès. Va ser a l'Institut, concretament fent tercer de B.U.P. (Batxillerat Unificat Polivalent) que vaig començar a estudiar el català com a matèria curricular. Paral·lelament, feia pràctiques orals els dissabtes i durant les vacances d'estiu i nadal en una merceria del barri Centre de l'Hospitalet (el meu barri de naixença, infantesa i joventut). "Cal  Serfull" o "Cal Marcel·lí", com tothom la coneixia. Va ser entre vetes i fils, i acompanyada  per aquesta entranyable família, com vaig fer les meves primeres passes en aquesta aventura. Des d'aquí, els dono les gràcies per l'acolliment , la tendresa, la comprensió i els ànims. D'això fa ara ja uns trenta-quatre anys.
A la universitat, estudiant Magisteri, ho vaig tornar a tenir clar. Especialitat: filologia i, simultàniament al títol de mestra, vaig treure'm també el títol de mestra de català. I, ara, ja fa vint-i-nou anys que, des de la meva feina de mestra, en gaudeixo (dia rere dia) d'aquesta llengua dins i fora de les aules. I, sé de cert que encara em queda molt per aprendre.
Reivindico, però, la meva llengua materna, la llengua dels meus pares, la llengua amb la qual han après a parlar els meus fills i la llengua amb la qual em comunico a casa meva.
"El saber no ocupa lugar", deia el meu pare. I és ben cert.
Tant de bo en dominés més, de llengües del món. La comunicació entre les persones, potser, seria més fàcil.
O, potser, no.

Inauguración del blog

Eureka! Visca!
Ya lo he conseguido. Después de varios intentos, he logrado inaugurar mi blog personal.

"ENCUENTROS EN MI LUNA"
Vivencias, sueños, imágenes, sonidos, ... que me apetecerá compartir.
Mis cosas.

Para ejemplo, un botón (y nunca mejor dicho):
un poema que me recuerda mi infancia.

Botons
Dins del calaix de costura
(procurant no fer cap nosa)
la mare guarda uns tresors
dins d'una capseta closa.
Els tresors són fets de nacre,
de tons suaus o virolats,
prenen forma arrodonida
i amb dos o quatre forats.
He agafat la capseta
i he escampat els tresors.
La taula ha quedat clapada
d'estrelles de tots colors!
("Poemes de cada dia", Lola Casas)