Seguidores

29 de mayo de 2011

Qui no et conegui, que et compri

La sabeu, aquella rondalla recollida per l'Albert Jané que explica com l'amo d'un ruc no reconeix el seu animal perquè s'ha cregut la història d'un sapastre que, després de prendre-li la bèstia, enganya el pobre home fent-se passar ell mateix per ruc com a fruit d'un encanteri?

Doncs a mi, com al pobre traginer, a vegades també en vénen ganes de fugir cames ajudeu-me i tocar el dos i dir el mateix al meu fill petit, adolescent:
"Qui no et conegui, que et compri"
Què ha fet l'adolescència d'aquell bé de Déu de nen?
On són les seves galtes molsudetes? I els seus jocs i  rialletes?
I les preguntes i mirada ingènues?
Què se n'ha fet d'aquell bon nen , fa tants dies?. Què se n'ha fet d'aquell bon nen, fa tant de temps?
És ben cert que havia de créixer (ja en són disset!).
Tot i que el mal geni ("Rondineta Peloncete") sempre ha estat, tot i que el clotet a la galta encara hi és, tot i que encara juga d'amagat...
A vegades aspre,  d'altres enjogassat,  capriciós, mimós, estilós, immadur, ple de romansos i contradiccions, "diable", generós, exigent, mandrós, voluntariós, desmanegat, sensible, carinyós, galant, seductor, tabaler, extravertit, xic inconscient, desordenat, astut, enginyós, cuinetes, tastaolletes, inquiet, amb cos adult i ment gairebé encara de nen, divertit, xerraire, detallista, empipador, busca-raons, dormilega, rondinaire, bellugadís, engelosit, inconstant, trapella, provocador, presumit, culé, amigable, sentenciós, rondador, arrelat al que és seu, amic dels seus amics... i amb la mama: esquerp,  saberut, malhumorat i rabiüt. 
Quina lluita interna! Quin desfici!
Sort que diu el refrany que no "hi ha mal que duri cent anys".
Tant de bo passi ràpida aquesta etapa transitòria i em retrobi de nou amb el meu nen, i desperti d'aquest, el meu encanteri.






(Imatge 1: todocolección.net)
(Imatge 2: el meu fill diabòlicament caracteritzat)