Nit del set de juliol de 2011.
Sopar commemoratiu.
Jubilació d'una companya i amiga.
No podia ser d'una altra manera. Trobada d'emocions. Passat, present i futur. Sopar màgic des del cor.
Sorpresa. Complicitat. Il·lusions. Homenatge. Desitjos. Sentiments. Testimonis. Records.
Han passat gairebé tretze anys d'ençà que vaig començar a treballar amb ella. Jo, i les meves circumstàncies. Estic molt orgullosa d'haver guanyat una amiga. N'estem, estic convençuda.El meu, el desig de tots els assistents: un llarg viatge a Ítaca, ple d'aventures i de coneixences. Encara té pel davant un gran via plena de matinades per decidir què fer.
Hem compartit i compartim professió. Professió que es fonamenta en acollir i acompanyar els infants en el seu procés de descobriment del món.
Estem en contacte. N'estic segura. Compromís de companyia i suport garantits.
Ahir et vaig visitar abans de que ho pengessis. Ens vam conèixer en un viatge de 8è a Menorca compartit entre 3 escoles, l'any 1996 amb el Jesús, la Dolors Mendiola, l'Alfredo i altres mestres. Si no recordo malament vam compartir habitació, criatures, cales. discoteca, pomada... i ja en aquell moment vam congeniar i anar a la una.
ResponderEliminarSopar sorpresa del 7 de juliol. Va començar amb el "Viatge a Ítaca" Encara estic emocionada. Va ser fantàstic retrobar companys i companyes actuals i antics!!! Us heu lluït en tot, secret, complicitat... rellegeixo l'album i és una passada, cadascú amb el seu estil. Es nota que està fet amb el cor i amb tots els sentits.
El teu, en particular, què bonic, càlid, poètic, elaborat.... Moltes gràcies, pots estar segura de la companyia i el suport, que espero que sigui mutu.
Un petó molt fort!!!
I tant, Simona, podem estar segures!
ResponderEliminarTots i totes hem gaudit moltíssim de la sorpresa. Ha estat emocionant i divertit alhora. Quant més s'acostava el dia assenyalat, més impacients estàvem per veure la teva reacció.
Ha estat tot un plaer.
Una abraçada.
Per cert, quins bons records del viatge a Menorca. Una experiència inoblidable tant pels alumnes com per a nosaltres. Menéndez Pidal, Joan Maragall i Joanot Martorell. De qui devia ser la primera idea?
ResponderEliminarSaps què vam compartir també? Pastilles per la tos!!!
Ptnts.